El potencial tecnològic europeu, el repte del mercat únic de la Unió Europea
Tinc un amic que no entén per què els Estats-Units tenen el lideratge tecnològic i no Europa.
Aquest estiu ell em preguntava com pot ser que a l’altre costat de l'Atlàntic hi hagi les empreses digitals més importants del món i que a Europa no tinguem aquest lideratge tecnològic.
Aquesta qüestió em va fer pensar: per què durant anys Europa ha sigut el líder mundial de l’automòbil i avui no és el líder en intel·ligència artificial? Per què OpenAI (l’empresa darrera de la revolució de ChatGPT) va ser fundada a San Francisco i no a Barcelona? Perquè quan volem fer una anàlisi hem d’utilitzar solucions com Excel (Microsoft) o Google Sheets (Alphabet) i no una opció europea?
Fa uns dies vaig llegir un article al diari Le Monde que em va fer trobar respostes a algunes d’aquestes preguntes.
La causa de què Europa no sigui un líder tecnològic mundial no és la falta d'inversió, és el fet de no finalitzar la implementació del mercat únic europeu.
En l’article “Si Europa vol existir com potència tecnològica, és necessari d’implementar un mercat únic radical” (1) publicat al diari Le Monde, el Premi Nobel d'Economia de l’any 2014, Jean Tirole, exposa que el dèficit tecnològic Europeu és per la no implantació d’un mercat únic.
Per exemple, el govern francès prioritza a França el desenvolupament de la start-up d’intel·ligència artificial Mistral AI en detriment, per exemple, de l’empresa emergent alemanya Black Forest Labs.
Jean Tirole defensa que aquesta lògica de prioritzar els mercats nacionals és incompatible amb les dimensions dels mercats tecnològics de les superpotències com els Estats-Units o la Xina.
Avui si una start-up francesa vol entrar en el mercat espanyol, té la barrera d’entrada d’haver d’implementar les reglamentacions i la fiscalitat espanyola. Als Estats-Units no és així. A l’altra banda de l’Atlàntic tens accés directe a un mercat de 330 milions de persones. A Europa per cada un dels 27 estats-membres tens una reglamentació, una fiscalitat i un mercat públic diferent.
Aquesta realitat fa que, pels inversors en empreses tecnològiques, el mercat americà sigui més atractiu que el mercat europeu. Una start-up fundada als Estats-Units té accés a un mercat directe més gran que en el Vell Continent. Pels inversors, l’accés a un mercat més gran és sinònim d’una possible rendibilitat més elevada. Si un emprenedor crea una start-up als Estats Units, té accés directe a un mercat de 330 milions de persones. Si aquesta empresa emergent la crea a França, el mercat es redueix a 68 milions de persones.
En els 27 estats membres de la Unió Europea hi ha 27 reglamentacions, fiscalitats i mercats públics diferents.
El mercat únic europeu no està consolidat. En els 27 estats membres de la Unió Europea hi ha 27 reglamentacions, fiscalitats i mercats públics diferents.
El Premi Nobel d’Economia es pregunta per què no es finalitza la implementació del mercat únic europeu. Per què una futura start-up fundada a Berlín, no pot tenir un accés directe a la zona comercial de la Unió Europea amb un mercat de 450 milions de persones?
L’economista francès afirma que si Europa vol existir com una potència tecnològica mundial, ha de tenir la iniciativa de finalitzar quelcom que fa vint anys que va posposant: implementar un mercat únic europeu real, radical i operacional.
Potser aquest article no respon en totalitat a la pregunta que em va fer el meu amic.
El que és clar és que la consolidació del sector tecnològic europeu no passa únicament per l’augment de la inversió sinó en la implementació d’un mercat únic real, radical i operacional.
Antonin Bergeaud Professeur d’économie
