L’educació, clau d’un ascensor social avariat?

Aquest article ha estat escrit per Samuel Lado

Quin és el nivell de desigualtat que una societat pot tolerar? Aquesta pregunta, la qual no té una resposta senzilla, i és font de múltiples debats en l’actualitat, ha estat plantejada al llarg de la història per molts intel·lectuals. Sense infravalorar la resta de visions sobre la desigualtat d’oportunitats, en aquest article adoptaré el marc teòric desenvolupat per John Rawls, qui afirma que aquells individus amb el mateix talent i les mateixes habilitats, així com el mateix desig d’emprar-los, haurien de tenir les mateixes probabilitats d’èxit, amb independència de la seva posició inicial en la societat. És a partir d’aquest marc que més endavant John E. Roemer concep la desigualtat d’oportunitats com la suma de dos factors: les circumstàncies i l’esforç. El primer fa referència a aquelles característiques sobre les quals els individus no tenen control. Per exemple, la situació econòmica de la llar on neixen, l’origen immigrant, el gènere i, com veurem a continuació, el nivell educatiu dels progenitors. El segon fa referència al nivell d’esforç que els individus exerceixen, el qual, i com demostren les últimes aportacions en aquest camp d’estudi, també pot ser influenciat per les circumstàncies. Per tant, és esperable que dos individus que exerceixen un nivell d’esforç idèntic haurien d’obtenir el mateix resultat. Aquestes idees han alimentat una branca de l’economia que intenta estimar, empíricament, quina part de la desigualtat és atribuïble a les circumstàncies que els individus hereten sobre les quals no tenen cap control, i quina part pot ser atribuïda a les diferències entre els nivells d’esforç que exerceixen. Estimacions per Espanya, indiquen que més d’un 40% de la desigualtat observada és producte de què s’hereta.

És a partir d’aquest marc que més endavant John E. Roemer concep la desigualtat d’oportunitats com la suma de dos factors: les circumstàncies i l’esforç.

La desigualtat d’oportunitats és un problema econòmic de primera magnitud. No només impedeix que els individus puguin desenvolupar el seu potencial, sinó que suposa una trava a la mobilitat i a la cohesió social. Ras i curt, la desigualtat d’oportunitats constitueix una amenaça per a l’estat del benestar i posa en perill l’anhelat creixement econòmic. En aquest context, l’educació esdevé una eina clau per combatre aquest fenomen i garantir l’èxit de l’ascensor social. Crec que no cal recordar als lectors el fet que l’educació és un motor fonamental per garantir el creixement econòmic sostingut, ja que augmenta la productivitat i fomenta la innovació. Però… i si el nivell educatiu d’una persona és determinat pel nivell educatiu dels seus progenitors? Si això és així, com demostraré en el paràgraf següent, correm el risc de caure en un cercle viciós, on l’educació, clau per reduir la desigualtat d’oportunitats, es veu condicionada per aquesta mateixa desigualtat i acaba perpetuant un règim d’injustícia social.

Aquells que han nascut en una llar formada per pares amb un nivell educatiu baix tenen, de mitjana, ingressos anuals inferiors en 4.518€ respecte als que han nascut en una llar amb un nivell educatiu alt.

Les estimacions disponibles per a Espanya indiquen que el nivell educatiu dels pares condiciona substancialment els ingressos dels fills durant l’etapa adulta. Aquells que han nascut en una llar formada per pares amb un nivell educatiu baix tenen, de mitjana, ingressos anuals inferiors en 4.518€ respecte als que han nascut en una llar amb un nivell educatiu alt. Una manera de pal·liar l’efecte advers de créixer en una llar amb un nivell formatiu baix és accedir a estudis superiors, fet que, en les darreres dècades, una proporció important de les capes més baixes de la societat ha aconseguit gràcies a les mesures adoptades per garantir l’accés a l’educació superior. Tanmateix, aquest accés no ha estat igualitari per a tots els grups socials, i encara persisteixen diferències significatives tant en les oportunitats d’accés com en els resultats educatius.

Més del 46% d’aquelles persones nascudes en una llar amb pares amb un nivell d’estudis baix reprodueixen el nivell educatiu dels seus pares.

Hi ha molts factors que expliquen les desigualtats d’accés i la disparitat de resultats. De nou, el paper del nivell educatiu dels pares és determinant, tancant el cercle viciós on la formació dels progenitors, sobre la qual no tenim control, afecta el nivell educatiu dels fills que, al seu torn, influeix en les seves oportunitats econòmiques en l’etapa adulta. La figura 1, que mostra l’impacte del nivell educatiu dels pares sobre l’educació adquirida pels fills en l’etapa adulta, exemplifica aquesta idea. Les dades provenen del mòdul sobre transmissió intergeneracional de la pobresa de l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV), elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Tal com es pot comprovar, existeix una marcada transmissió intergeneracional del nivell educatiu. Més del 46% d’aquelles persones nascudes en una llar amb pares amb un nivell d’estudis baix reprodueixen el nivell educatiu dels seus pares. En canvi, s’observa com la probabilitat d’obtenir un nivell educatiu baix havent nascut en una llar amb un nivell educatiu alt és de 40 punts percentuals inferiors. Si bé s’observa una lleugera millora al llarg del temps, malauradament, la reproducció del nivell educatiu té un caràcter estructural.

En aquest sentit, les polítiques públiques orientades a ampliar l’accés a l’educació i a reduir les barreres socioeconòmiques esdevenen fonamentals.

L’evidència mostra que, si volem garantir una societat més justa, és necessari aturar el cercle viciós pel qual el nivell educatiu, especialment el nivell educatiu baix, es transmet de generació en generació. En aquest sentit, les polítiques públiques orientades a ampliar l’accés a l’educació i a reduir les barreres socioeconòmiques esdevenen fonamentals. Només d’aquesta manera podrem reforçar el paper de l’educació com a mecanisme de mobilitat social i reduir la persistència de la desigualtat entre generacions.

Figura 1: Impacte del nivell educatiu dels progenitors sobre la probabilitat d’adquirir un nivell educatiu baix en l’etapa adulta, Espanya, 2005, 2011 i 2019