Del laboratori al mercat: el gran repte de Barcelona

Aquest article ha estat escrit per Lluís Juncà

Barcelona apareix de manera recurrent entre les ciutats més innovadores d'Europa. Tenim universitats competitives, centres de recerca de prestigi internacional, més de 2.400 startups, grans congressos tecnològics i una enorme capacitat per atraure talent. Sobre el paper, ho tenim gairebé tot.

Per això mateix, el principal repte de Barcelona no és generar més coneixement. És convertir molt més del coneixement que ja genera en prosperitat, en valor econòmic real: facturació, llocs de treball, empreses, etc.

La recerca genera coneixement. La innovació transforma aquest coneixement en realitat.

I això ens obliga a començar aclarint una confusió que arrosseguem des de fa massa temps: recerca i innovació no són el mateix. La recerca genera coneixement. La innovació transforma aquest coneixement en realitat. Si una investigació acaba publicada en una revista científica però no arriba mai a una empresa, a un hospital, a una fàbrica o a un client, ha estat una gran recerca. Però encara no ha estat una innovació. La innovació només existeix quan algú adopta aquell coneixement perquè resol un problema millor que les alternatives existents.

A Barcelona excel·lim en la creació de coneixement.

A Barcelona excel·lim en la creació de coneixement. Tenim centres de recerca i investigació referents mundials en els seus àmbits, com l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i molts més, tots ells referents mundials en els seus respectius àmbits. El problema és que massa sovint aquest coneixement no acaba generant empreses, llocs de treball i riquesa, o ho fa en altres llocs del món.

Els investigadors publiquen articles. Les empreses busquen solucions tecnològiques.

El nostre principal dèficit no és científic. És de connexió, d’engranatge entre el món de la recerca i el món empresarial. Dos mons que a Catalunya, i en particular a Barcelona, continuen funcionant massa sovint com dos ecosistemes paral·lels. Els investigadors publiquen articles. Les empreses busquen solucions tecnològiques. Però hi ha massa poques persones, massa pocs incentius i massa poques institucions dedicades a connectar-los sistemàticament.

Els mecanismes de transferència del coneixement de les universitats són clarament insuficients.

Els investigadors continuen essent avaluats principalment pel nombre de publicacions i de citacions. Els mecanismes de transferència del coneixement de les universitats són clarament insuficients. I moltes empreses tampoc han incorporat la cultura d'anar a buscar activament als laboratoris les tecnologies que podrien definir els seus productes d'aquí a cinc o deu anys.

Els grans ecosistemes d'innovació del món funcionen d'una altra manera. A Boston, Cambridge o Stanford, la frontera entre universitat i empresa és extraordinàriament permeable. Els investigadors creen empreses. Els emprenedors entren als laboratoris. Els inversors coneixen què s'està investigant abans que arribi al mercat. I les universitats consideren un èxit tant una publicació a Nature com una spin-off capaç de crear ocupació i competir globalment.

El repte és aconseguir que aquests dos grans actius deixin de mirar-se de lluny i comencin a treballar com un únic sistema.

Barcelona ja disposa del talent científic. També disposa d'un ecosistema empresarial dinàmic i d'una comunitat emprenedora consolidada. El repte és aconseguir que aquests dos grans actius deixin de mirar-se de lluny i comencin a treballar com un únic sistema.

Això exigeix reformar incentius, reforçar les estructures de transferència, facilitar la creació de spin-offs, atraure més capital especialitzat i incorporar perfils professionals dedicats exclusivament a convertir ciència en negoci.

Invertir en recerca és imprescindible. Però conformar-nos amb publicar articles és quedar-nos a mig camí. No ens ho podem permetre. Barcelona no serà realment una ciutat innovadora mentre el coneixement que genera no es transformi de manera sistemàtica en empreses, indústria, ocupació qualificada i prosperitat. Perquè una ciutat no innova quan descobreix. Innova quan aconsegueix que els seus descobriments canviïn la vida de la gent.